Sens dubte que aquesta disciplina apassionant està oberta a tot aquell que, simplement s'ho proposi. Encara recordo la meva primera fotografia, fa ja més de dues dècades, amb un telescopi refractor de 90 mm. acromàtic i una muntura amb trípode de fusta i sense motoritzar; 10 minuts de seguiment, movent els poms manualment, van donar com a fruit, una M42 res meravellosa, però en aquell moment i per a mi, tot un èxit. Disculpar aquesta introducció personal, però amb això vull posar l'accent en que, independentment del material de què disposem, compte més la il·lusió i la voluntat que posem, que el propi instrumental. El més important és intentar-ho!

Per aquells què vulgueu iniciar-vos en això, us recomanaria adquirir una cambra CCD refrigerada i amb sensor monocrom, ja que és la millor opció, tant si voleu fer imatges en B i N com si les voleu adquirir en color, amb la incorporació de filtres (RGB) o de banda estreta, de forma separada, ja que el resultat cromàtic serà més pur evitant l’interpolació de color. Existeix una diversitat de cambres CCD per a totes les economies i exigències. Com veieu, no faig cap referència a les cambres per a pel·lícules químiques, ja que sóc de l'opinió de que aquestes van morir fa més d'una dècada, degut als immensos avantatges dels sensors digitals.

Pel que fa als telescopis, diria que per iniciar-se, l'ideal, i tenint en compte la relació lluminositat-preu, sens dubte recomanaria un telescopi reflector, ja que encara que existeixen telescopis refractors apocromàtics d’una altíssima qualitat òptica, pel preu d'un d'aquests últims, podrem disposar d'un telescopi de miralls, (reflector) amb un diàmetre molt superior, pel qual ens entraran molts més fotons, fent més brillants els cossos del cel profund i això ens estimularà a seguir cercant objectes. No cal oblidar que haurem de disposar d'una muntura equatorial d'una robustesa adequada al telescopi i motoritzada perquè ens permeti efectuar un seguiment correcte.

Per a l'obtenció d'una millor fotografia, és imprescindible realitzar un mínim de 6 o 7 preses del mateix objecte que fotografiem, per tal d'aconseguir una més gran profunditat de bits, després del seu apilat.

Pel que fa als temps d'exposició per a un objecte determinat, és imprescindible la pròpia experimentació, ja que juguen multitud de variables, com són: la relació focal, la lluminositat de l'objecte, la contaminació lumínica, el filtre amb què treballem, els graus ASA en el cas d'utilitzar una reflex, la grandària dels píxels del nostre sensor, la eficiència quàntica del mateix per qüestions de la seva pròpia arquitectura, les diferents sensibilitats d’absorció, els diferents colors de l'espectre dels diferents tipus de sensors digitals, etc. etc.

En aquesta breu exposició, (que per qüestions d'assignació d'espai) implica un gran esforç de síntesi, no m'és possible comentar una llarga llista de qüestions elementals per a la consecució d'una bona fotografia astronòmica, però espero que serveixi de concís resum i pugui amb això aportar alguna ajuda a aquelles persones que vulguin iniciar-se en aquests menesters.

      
    Carles Tudela