conferencias

Dijous 19 de febrer a les 18h30: Conferència: El tiempo : ejemplo del entralazado entre diferentes quehaceres humanos y el arte. (Presencial i seguiment  online)

Ponent: Javier Tejada. És doctor en Ciències Físiques i catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes i treballs de recerca a diverses universitats europees i americanes. És autor de 300 publicacions científiques i de 11 llibres. Té registrades 22 patents internacionals algunes de les quals van ser l'origen del naixement de empreses tecnològiques. El seu èxit científic més gran és el descobriment de l'“efecte túnel quàntic d'espí” (així descrit a les revistes Nature, Physics Today i Science i comentat en diaris com New York Times, El País, La Avantguarda…). Li han concedit diversos premis entre els quals destaquen: Narcís de Monturiol (1994), Doctor Honoris Causa de la City University of New York (1996), Premi Príncep de Viana (2008), Premi Nacional de Física (2009) i Medalla de la RSEF i Fundació BBVA (2016). És el fundador de GISME, grup universitari de pensament interdisciplinar, amb què ha publicat llibres i vídeos i ha realitzat exposicions de caràcter divulgatiu.
"El temps és una mesura del canvi de les coses i la pintura congela el temps i ho plasma com un fruit. A la conferència em centraré a exposar les diferents interpretacions del temps que es donen en diverses disciplines del coneixement humà i com la pintura les ha sabut captar i oferir-nos autèntiques joies de art. Concretant, explicaré el concepte de temps, el seu mesurament i la idea de simultaneïtat que ens ofereixen la Ciència, la Filosofia, el Dret i la Psicologia per trobar les seves essències en una sèrie de quadres realitzats de llarg a llarg de segles."
 

Dijous 19 de febrer a les 18h30: Conferència: El tiempo : ejemplo del entralazado entre diferentes quehaceres humanos y el arte. (Presencial i seguiment  online)

Ponent: Javier Tejada. És doctor en Ciències Físiques i catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes i treballs de recerca a diverses universitats europees i americanes. És autor de 300 publicacions científiques i de 11 llibres. Té registrades 22 patents internacionals algunes de les quals van ser l'origen del naixement de empreses tecnològiques. El seu èxit científic més gran és el descobriment de l'“efecte túnel quàntic d'espí” (així descrit a les revistes Nature, Physics Today i Science i comentat en diaris com New York Times, El País, La Avantguarda…). Li han concedit diversos premis entre els quals destaquen: Narcís de Monturiol (1994), Doctor Honoris Causa de la City University of New York (1996), Premi Príncep de Viana (2008), Premi Nacional de Física (2009) i Medalla de la RSEF i Fundació BBVA (2016). És el fundador de GISME, grup universitari de pensament interdisciplinar, amb què ha publicat llibres i vídeos i ha realitzat exposicions de caràcter divulgatiu.
"El temps és una mesura del canvi de les coses i la pintura congela el temps i ho plasma com un fruit. A la conferència em centraré a exposar les diferents interpretacions del temps que es donen en diverses disciplines del coneixement humà i com la pintura les ha sabut captar i oferir-nos autèntiques joies de art. Concretant, explicaré el concepte de temps, el seu mesurament i la idea de simultaneïtat que ens ofereixen la Ciència, la Filosofia, el Dret i la Psicologia per trobar les seves essències en una sèrie de quadres realitzats de llarg a llarg de segles."
 

Dijous 12 de març a les 18h30: Conferència: Del pensament dogmàtic al mètode científic (Presencial i seguiment  online)

Ponent: Andreu Valls. Andreu Valls Grau és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha treballat en el camp de l'electrònica i informàtica aplicada al control industrial i en la gestió de xarxes urbanes de distribució d'aigua. Jubilat, ara el seu principal centre d’interès és la divulgació de la ciència i tecnologia.
"Al llarg de la història, cada civilització ha creat el seu relat que l’ajuda a interpretar-se i a situar-se en el món. Dels grecs vàrem aprendre que la terra era plana; de la Bíblia, que érem el centre immòbil del món, i de Galileu i Newton que la llei que fa caure una pedra és la mateixa que fa caure la Lluna. Cada visió és provisional i canviant amb el temps. En aquesta conferència tractarem de seguir a l´Europa Occidental, des dels grecs fins al Renaixement, en aquest fascinant recorregut."
 

Dijous 12 de març a les 18h30: Conferència: Del pensament dogmàtic al mètode científic (Presencial i seguiment  online)

Ponent: Andreu Valls. Andreu Valls Grau és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha treballat en el camp de l'electrònica i informàtica aplicada al control industrial i en la gestió de xarxes urbanes de distribució d'aigua. Jubilat, ara el seu principal centre d’interès és la divulgació de la ciència i tecnologia.
"Al llarg de la història, cada civilització ha creat el seu relat que l’ajuda a interpretar-se i a situar-se en el món. Dels grecs vàrem aprendre que la terra era plana; de la Bíblia, que érem el centre immòbil del món, i de Galileu i Newton que la llei que fa caure una pedra és la mateixa que fa caure la Lluna. Cada visió és provisional i canviant amb el temps. En aquesta conferència tractarem de seguir a l´Europa Occidental, des dels grecs fins al Renaixement, en aquest fascinant recorregut."
 

Dimarts 21 d'abril a les 18h30: Conferència: L’origen dels elements químics (Presencial i seguiment online)

Ponent: Xavier Giménez Font (Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Grup de Recerca de Química Computacional Aplicada): Xavier Giménez Font és professor titular del Departament de Ciència de Materials i Química Física i investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha fet recerca a la Universitat de Perusa (Itàlia), al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de París i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Autor d’un centenar d’articles científics, també exerceix com a divulgador científic. En aquest àmbit, ha publicat L’aire que respirem (Edicions UB, 2013), així com el blog de divulgació científica «Química, aire y ambiente», a la revista Investigación y Ciencia. Col·laborador habitual en mitjans de comunicació (TV3, 8tv, BTV, Catalunya Ràdio, El País, La Vanguardia...) en temes de divulgació científica i actualitat universitària.
"Com ho fan, les estrelles, per fabricar els elements químics? Hi ha més llocs a l’Univers on funcionin aquestes fàbriques de matèria? Gràcies als grans telescopis, als acceleradors de partícules i als ordinadors més sofisticats, avui podem saber com funciona la síntesi dels components bàsics de la natura. En aquesta xerrada es fa un repàs dels espectaculars esdeveniments còsmics —alguns de sorprenents i insospitats— que produeixen els components de la taula periòdica dels elements químics."
 

Dimarts 26 de maig a les 18h30: S’apropa el 12 d’agost de 2026 i seguim parlant d’eclipsis. En aquesta ocasió: com obtenir fotografies, vídeos i altres dades en un eclipsi de Sol (Presencial i seguiment  online)
Taller a càrrec de Josep Masalles, soci d'Aster

Hem fet diverses sessions explicant els eclipsis, les seves diferents tipologies i fases, així com la manera de programar-ne l’observació, observar-los amb seguretat i, en definitiva, gaudir d’aquest espectacle de la natura.
En aquesta ocasió aprofundirem en diferents tècniques fotogràfiques per captar imatges de les diverses fases i dels moments més destacats que podrem observar d’aquest fenomen astronòmic, com ara la parcialitat, l’anell de diamant, les perles de Baily i la corona solar. Presentaré la meva experiència en l’observació de 43 eclipsis de Sol, així com la meva evolució i aprenentatge a l’hora de fotografiar-los, filmar-los i obtenir-ne altres dades.
A més, podrem compartir les experiències de tots els companys d’Aster, així com les seves intencions, instruments i previsions, per enriquir la sessió amb l’experiència de tothom.
També seria molt interessant planificar conjuntament diferents observacions per cobrir totes les possibilitats que ens brinda l’estudi de l’eclipsi: fotografies, vídeos, variacions de lluminositat, temperatura i vent, reaccions de la fauna i de les persones, ombres volants, etc. Entre tots podem impulsar un projecte interessant i complet.
 

Dijous 11 de juny a les 18h30: Conferència: Què en sabem de l'evolució del nostre llinatge 50 anys després del descobriment de Lucy? (Presencial i seguiment online)

Ponent: Laura Mònica Martínez Martínez. Paleoantropòlega, doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona i professora d’Evolució Humana. La seva investigació es centra en l'estudi de les adaptacions morfològiques del crani i la dentició al llarg del nostre llinatge. Forma part de diversos projectes d'investigació relacionats amb l'evolució dels primers homínids i altres primats en Àfrica i Àsia. Ha participat en diverses expedicions paleo antropològiques i arqueològiques a l’Àfrica, Europa i Àsia, com a investigadora i antropòlega física. Combina la faceta investigadora amb la docència de grau en les facultats de Biologia, Geografia i Història i Odontologia, i també imparteix classes al màster en Antropologia Biològica de la Universitat de Barcelona. És membre de l’European Society for the Study of Human Evolution i està afiliada al National Museum of Kenya. Ha estat membre de l’East African Association of Paleoanthropology and Paleontology i de l’Olduvai Landscape Paleoanthropology Project (Rutgers University, EUA) i codirigeix el Paleobaboon Research Project. Combina la seva faceta investigadora i docent amb la divulgació de l'evolució humana, participant en diverses xerrades i cursos.
"Un matí de diumenge de finals de novembre de l'any 1974, el grup dirigit del paleoantropòleg Donald Johanson va descobrir les restes d'un homínid que van reescriure la història del nostre llinatge. A la nit, sota la llum de les espelmes i sonant a la ràdio una cançó dels Beatles, les restes d’aquest nou hominin van ser batejades com a Lucy. Enguany, 50 anys després d’aquesta gran troballa, coneixem millor l'evolució dels homínids i sabem que s'allarga més enllà dels 3,2 Ma en què està datada Lucy. Les últimes dècades han estat una gran revolució en el camp de l’antropologia: s'han trobat nous homínids, s'han reescrit les relacions entre ells gràcies a l'ADN i en coneixem millor les seves adaptacions morfològiques i la seva ecologia. Acompanyeu-me per aquestes últimes dècades per entendre com les noves troballes han reescrit la història del nostre arbre evolutiu!"
 

Dijous 2 de Juliol a les 18h30m a la seu d’Aster: observar amb seguretat el proper eclipsi de Sol del 12 d’agost de 2026

Aforament serà limitat. INCRIPCIÓ OBLIGATORIA a activitats@aster.cat.
 
Els anys 2026, 2027 i 2028 podrem gaudir prop de casa nostra d'un dels espectacles més meravellosos de la Natura: els eclipsis totals i anulars de Sol. El darrer eclipsi total de Sol que es va veure a Catalunya va ser el 1905, i ara en podrem gaudir d’un altre el 12 d'agost del 2026. Posteriorment hi haurà un altre al sud de la península ibèrica el 2 d'agost del 2027. A més hi haurà un eclipsi anular el 26 de gener de 2028. 
 
En aquesta xerrada s'explicarà aquest fenomen astronòmic, com programar-lo, com el podem observar amb total seguretat, com podem fer-ne bones fotografies i, en definitiva, com gaudir-ne i treure-li el màxim suc possible.
 
En la xerrada aprofundirem en la planificació per a la seva observació i en diferents tècniques observacionals i fotogràfiques per veure i captar imatges de les diferents fases i moments més destacats que podrem observar d’aquest fenomen astronòmic com la parcialitat, l’anell de diamant, les perles de Baily i la Corona.
 

Dijous 9 de juliol a les 18h30: Conferència: Corrents de marea estel·lar en galàxies anàlogues a la Via Làctia. (Presencial i seguiment  online)

Ponent: Sílvia Farràs. Socia d’ASTER. Astrofísica especialitzada en astrofísica extragalàctica Enginyer mecànic amb experiència pràctica en disseny, assaig i validació d'estructures mecàniques. Actualment, treballa com a enginyer mecànic en SENER per a la missió Copernicus Imaging Microwave Radiometer (CIMR), liderada per l'Agència Espacial Europea.
"Les corrents estel·lars constitueixen una de les evidències observacionals més directes del procés d'acreció jeràrquica que governa la formació i evolució de les galàxies. Aquestes estructures són el resultat de la disrupció gravitatòria de galàxies satèl·lit i conserven informació valuosa sobre la història d'interaccions de la seva galàxia principal.  
La conferència presentarà un treball dedicat a la cerca i anàlisi de corrents estel·lars en galàxies anàlogues a la Via Làctia seleccionades a partir del projecte SAGA. La identificació d'aquestes estructures i la seva posterior caracterització fotomètrica permeten estudiar-ne les propietats observacionals i obtenir informació sobre les poblacions estel·lars associades.
A més de descriure la metodologia emprada, es discutirà el paper de les corrents estel·lars com a traçadores de la història d'acreció galàctica i la seva rellevància en el context dels estudis observacionals de galàxies anàlogues a la Via Làctia."

Dimarts 15 de setembre a les 18h30: Conferència: Viatjar per les estrelles: reptes i límits de l'exploració interestel·lar. (Presencial i seguiment  online)

Ponent: Josep María Solanes va iniciar la seva carrera investigadora com a professor visitant al National Astronomy and Ionosphere Center de la Universitat de Cornell (Nova York, EUA), gràcies a una beca postdoctoral Fulbright. Actualment és catedràtic d'astrofísica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), on des del 2006 lidera un grup de recerca dedicat a l'estudi de la formació i l'evolució de les galàxies i del medi intergalàctic, el seu principal àmbit d'especialització. Compagina la seva activitat investigadora amb una intensa tasca de divulgació científica, fruit d'una llarga trajectòria coordinant i impartint activitats d'astronomia adreçades a públics de totes les edats i nivells formatius.

"L'exploració de l'Univers és un dels grans somnis de la humanitat, però també un dels seus desafiaments més difícils de fer realitat. Aquesta ponència aborda, des d'una perspectiva científica que combina astrofísica, relativitat i tecnologia, les possibilitats que tenen les civilitzacions tecnològicament avançades d'anar molt més enllà del seu sistema solar i explorar altres móns. Partint de la paradoxa de Fermi i de les implicacions de l'equació de Drake, examinarem els obstacles que imposen les enormes distàncies còsmiques, els reptes físics, tecnològics i psicològics que cal superar, i repassarem algunes de les estratègies que l'Homo sapiens ha concebut per fer factible l'exploració del cosmos. Completarem la discussió analitzant fins a quin punt la física actual permet concebre viatges a través no només de l'espai, sinó també del temps, i les paradoxes que aquests plantegen."