Esdeveniments

Navegació visual i cerca d'Esdeveniments

Navegació de visualitzacions Esdeveniment

Avui

  • CONFERÈNCIA: JORGE JUAN I L’ASTRONOMIA ESPANYOLA DEL XVIII

    Dijous 15 de juny a les 19h: Conferència: "Jorge Juan i l’astronomia espanyola del s. XVIII" (Presencial i seguiment online)

    A càrrec de Pere Closas, soci d'Aster
    En acabar el primer terç del s XVIII, per acabar de decidir la forma de la Terra, França va proposar dues expedicions, una a terres de latitud alta (Lapònia) i una altra a terres del Equador, per mesurar en cada una d’aquestes zones la llargada corresponent a un grau de latitud.
    L’expedició a l’Equador, precisament a la nació que avui porta aquest nom, necessitava permís de la corona espanyola. I una de les condicions imposades va ser la participació d’algunes persones espanyoles.
    Els escollits van ser dos estudiants (llavors), cadets de la guàrdia marina, Jorge Juan i Antonio de Ulloa. Es van embarcar amb científics francesos i van prendre part molt activa en les tasques de l’expedició.
    El 20 de juny de 1773 va morir Jorge Juan. Aquests dies fa 300 anys de la seva mort.
    A la conferència es farà un repàs dels treballs i de les vicissituds de l’expedició i una avaluació del que va representar per el progrés de la ciència a Espanya.
     

  • OBSERVACIÓ ONLINE AMB EL TELESCOPI DE PUJALT

    Diumenge 2 de juliol a les 22h00: Observació Astronòmica online amb el telescopi de Pujalt

    Observarem diversos objectes del cel amb el telescopi de 50cm de Pujalt. 
    Com sempre, l'observació es farà si la meteorologia ho permet.

  • CONFERÈNCIA: ECOS DE L’SPIN

    Dijous 6 de juliol a les 19h:  Conferència: "Ecos de l'spin" (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Saül Pascual. Físic amb màster en neurociències i doctor en medicina translacional. Ha treballat en imatge biomèdica en neurociència els últims 9 anys i actualment és investigador post-doctoral a la Universitat de Barcelona amb una beca del projecte internacional SPRINT, liderat per la Universitat d'Stanford,
    "L'spin és una de les propietats més característiques i exòtiques dels fermions. Estudiar les seves propietats ens ha obert les portes a nous camps d'estudi que ens ha permès explorar estructures amb eines que fins fa pocs anys eren impensables. En la xerrada parlarem de l'spin i com utilitzem les seves propietats per obtenir senyals que ens permeten estudiar sistemes complexos."
     

  • CONFERÈNCIA: La connexió de Joan Oró amb el Montsec

    Dimarts 26 de setembre a les 19h:  Conferència: "La connexió de Joan Oró amb el Montsec" (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Xavier Palau. President d’Aster en el període 1990-1994
    "En el context de celebració del centenari del naixement del professor Joan Oró, en Xavier Palau, President d’Aster en el període 1990-1994, exposarà el que va representar la figura de Joan Oró per tal de fer possible que un somni es fes realitat: la creació del Parc Astronòmic del Montsec."

     

  • CONFERÈNCIA: MOVIMENTS DEL SISTEMA SOLAR

    Dijous 26 d'octubre a les 19h: Conferència: "Moviments periòdics, quasi periòdics i caòtics al sistema solar. Aproximació històrica." (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Gerard Gómez. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Acadèmic de la International Academy of Astronautics. Catedràtic emèrit de Matemàtica Aplicada (UB).
    "Els treballs actuals sobre moviments caòtics en sistemes dinàmics i, particularment en el sistema solar, tenen els seus orígens en els treballs per a descriure el moviment dels astres usant epicicles. Repassarem alguns dels models usats per Hiparc, Copèrnic i Kepler (entre d'altres) fins a arribar als resultats de les simulacions numèriques actuals."
     

  • CONFERÈNCIA: ESTRELLES ZOMBI I DEGENERADES

    Dimarts 14 de novembre a les 19h: Conferència: "Estrelles zombi i degenerades: una passejada pel cementiri estel·lar" (Presencial i seguiment online)

    Ponent:  Arnau Rios. Físic nuclear teòric que estudia sistemes quàntics de molts cossos a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona des del 2021. Va començar la carrera de recerca amb un doctorat a la UB (2007), seguit d'una estada postdoctoral a la Universitat Estatal de Michigan (EUA, 2007-2009). El 2009 es va traslladar a la Universitat de Surrey (Regne Unit), on va ser investigador Marie Curie, STFC Advanced Fellow i professor lector.
    "Quan a l’interior d’una estrella s'acaba el combustible nuclear, deixa de generar energia i diem que l’estrella «ha mort». Ara bé, la mort d'una estrella no és ni única ni definitiva... Les estrelles generen cadàvers molt diferents i interessants en diversos sentits: nanes blanques, estrelles de neutrons i, fins i tot, forats negres. En aquesta xerrada, parlarem d’aquests objectes estel·lars estranys, n’entendrem l’origen a partir de la mecànica quàntica i discutirem les observacions astronòmiques que ens n’han confirmat l’existència."
     

  • CONFERÈNCIA: ELS NÚVOLS DE MAGALHÄES

    Dijous 23 de novembre a les 19h: Conferència "Coneix els teus veïns: els Núvols de Magalhães." (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Óscar Jiménez es va graduar en Física l'any 2018 per la Universitat de Barcelona. Un any després, va acabar el màster de Física de Partícules, Astrofísica i Cosmologia a la mateixa universitat. A dia d'avui està acabant la seva tesi doctoral sobre l'estudi dinàmic dels Núvols de Magalhães fent servir dades de Gaia i les simulacions KRATOS.
    "Les galàxies més clarament visibles a simple vista al cel nocturn són els Núvols de Magallanes, les galàxies més grans del veïnat de la Via Làctia. Es poden observar des de l'hemisferi sud, a les constel·lacions de Dorado i Tucana. Els Núvols, anomenats en honor a l'il·lustre explorador portuguès Fernão de Magalhães (qui les va observar durant la seva expedició entre el 1519 i el 1522), proporcionen als astrònoms una finestra accessible a les complexitats dels sistemes galàctics degut a la seva proximitat. En aquesta xerrada, parlarem de com els astrònoms abordem l'estudi d'aquestes galàxies amb dades (de la missió espacial Gaia) i simulacions."
     

  • CONFERÈNCIA: PERSPECTIVA HISTÒRICA DE LA ASTROMETRIA

    Dimarts 12 de desembre a les 19h: Conferència: "Una perspectiva històrica de l'astrometria. Com mesurem la distància fins a les estrelles?" (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Xavier Luri. Catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona. També és director de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB / IEEC). Ha participat en la missió espacial Gaia. Autor de més de cent publicacions científiques, ha participat en més de cinquanta projectes de recerca i ha rebut diversos premis d'investigació i divulgació, entre els quals destaca el del concurs Ciència en Acció, pel vídeo Gaia, el satèl·lit.
    "L'astrometria és la part de l’astronomia que s’encarrega d’estudiar la posició i el moviment dels astres. És una disciplina molt antiga i la feina dels astrònoms se centrava a mesurar les posicions dels astres i l’eina principal de què disposaven eren els catàlegs astronòmics. Tanmateix, cap a principis del segle XX es creia que s’havia arribat als límits del que era possible fer i l’astrometria semblava una disciplina tancada. Però l'accés a l'espai, i en particular dues missions de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), han reviscut l'astrometria i han revolucionat l’astronomia: Hipparcos i Gaia.
    En aquesta conferència farem una revisió històrica de l'astrometria i ens centrarem en els resultats de la missió Gaia, que ha reviscolat l'astrometria i està tenint un gran impacte en totes les àrees de l'astrofísica."
     

  • CONFERÈNCIA: ESTUDI DE L’UNIVERS A PARTIR DE SUPERNOVES

    Dijous 11 de gener a les 19h: Conferència "Estudi de l'Univers a partir de supernoves" (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Helena Villares. Estudiant de Física de la UB. Guanyadora del "Premi Aster a les Ciències de l’Espai" d'Exporecerca Jove 2023
    "Quan s'acaba el combustible nuclear d'algunes estrelles, acaben la seva vida amb una energètica explosió, la qual anomenem supernova.
    Ens endinsem en un viatge a entendre l'univers des dels seus inicis per tal d'explicar el que observem en l'actualitat.
    Presentarem l'estudi de la romanent de supernova Cassiopeia A, per tal de poder determinar característiques de la seva explosió. D'altra banda, continuarem utilitzant aquests cossos estel·lars com a material d'estudi per a determinar com ha estat l'expansió de l'univers, on trobem que una energia de natura desconeguda composa al voltant del seu 70% (Premi Nobel de Física 2011)"
     

  • TALLER SOLAR PRÀCTIC

    Dissabte 20 de gener a les 10h: Taller solar (Pràctic) a la Pl. Mireia

    A càrrec de Judith Ardèvol, Pere Closas i Jordi Marco, socis d'Aster.
    Iniciem aquestes trobades mensuals enfocades a formar els socis perquè puguin fer divulgació durant les observacions públiques solars. Practicarem el muntatge i ajust dels telescopis d'Aster per a observar el sol (no cal coneixements previs ni telescopi propi). Les primeres sessions estaran enfocades a practicar per a les observacions públiques. Així tots els participants muntaran, ajustaran i desmuntaran els telescopis. També s'explicarà quina informació donem als visitants en cada tipus de telescopi, perquè així se'ls pugui atendre tant si s'està en un telescopi com si s'està donant suport.
    En acabar cada sessió, tots aquells que puguem anirem a fer un vermut abans de marxar.
    En properes sessions també ens introduirem en el seguiment solar. Els nostres socis especialistes en seguiment solar ens explicaran com comptar les taques, fer reports,... Possiblement això ho començarem amb una classe teòrica a la Seu, i després ja farem sortides un cop al mes per a practicar com fer el seguiment del Sol.
    Us animem a participar-hi!
     

  • CONFERÈNCIA: D’APOL·LO A ARTEMIS: PER QUÈ TORNEM A LA LLUNA?

    Dimarts 30 de gener a les 19h: Conferència: "D’Apol·lo a Artemis: Per què tornem a la Lluna? " (Presencial i seguiment online)

    Ponent: Marina Martínez és doctora en Ciències Planetàries i de la Terra per la University of New Mexico (USA) (2021), Llicenciada en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2013) i Màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (2015).
    "El nostre sistema solar es va formar per col·lapse gravitacional d’un nucli dens en un núvol molecular que rota al voltant de la galàxia. Aquell nucli va esdevenir el Sol, alimentant-se de pràcticament tot el gas i pols que rotava en un pla equatorial al voltant del Sol naixent. Quan el gas va començar a baixar de temperatura, es van condensar els primers minerals sòlids, però el sistema era tan violent que la majoria no sobrevivien a aquell escenari. Pocs cossos (asteroides) van sobreviure, i gràcies a aquests, al cap d’unes desenes de milions d’anys més tard es van formar els planetes rocosos, entre ells, la nostra Terra. Durant la formació de la Terra encara parcialment fosa, però, un protoplaneta de la mida de Mart, Teia, va impactar amb ella. L’impacte va ser plàstic, i és possible que una gran part del mantell de Teia quedés soterrat a l’interior de la Terra. D’aquell impacte va sorgir la Lluna. L’interior de la Lluna va evolucionar com un cos diferenciat amb un nucli, un mantell i una escorça. Més tard, el vulcanisme intens va reomplir de lava cràters d’impacte.  
    Les 6 missions Apol·lo que van allunar entre el 1969 i el 1972 van retornar 382 kg de material, tant roques (basalts, bretxes, dunites, troctolites, anortosites, vidres volcànics, etc.), com sòl lunar, el qual ens ha ajudat a entendre els processos que van originar la Lluna i com ha evolucionat al llarg del temps. Tanmateix, aquestes mostres només representen una petita proporció de la Lluna, i a més, l’avenç tecnològic en instrumentació d’anàlisi de les últimes dues dècades ha generat noves preguntes que encara esperen resposta, posant de manifest la complexitat per entendre l’origen i l’evolució de la lluna. Exemples d’això son les precisions cada cop més altes en datació de roques, fent que l’actual model d’evolució lunar sigui inconsistent, o la detecció d’aigua que va començar als anys 2000. Per això, dins dels objectius científics de la missió Artemis hi ha explorar la possibilitat d’aigua congelada soterrada en cràters permanentment en ombra, així com recollir mostres de roques més representatives de l’escorça i mantell lunars. En aquesta xerrada repassaré els secrets que amaguen les roques lunars i part del treball que realitzaré com a encarregada de l’anàlisi de roques que retornaran de la missió Artemis III. "
     

Activitat gratuïta per a socis