| Dijous 23 de gener a les 19h: Conferència: La termodinàmica dels forats negres: D'Albert Einstein a Stephen Hawking. (Presencial i seguiment online) Ponent: Ana Climent. Física per la Universitat de València. Màster de Física de Partícules, Astrofísica i Cosmologia per la Universitat de Barcelona. A dia d'avui fa la tesi doctoral sobre l'estudi de les propietats clàssiques i quàntiques de la gravetat, en particular dels forats negres. "L’Albert Einstein va revolucionar el nostre coneixement sobre la força de la gravetat gràcies a la Teoria de la Relativitat General. Un dels majors éxits d’aquesta teoria ha sigut entendre els forats negres: aquelles regions de l’Univers on res pot escapar… o això és el que creiem. Veurem què va descubrir Stephen Hawking i estudiarem la termodinàmica dels forats negres... Ens estem apropant a una teoria de Gravetat Quàntica?". |
|
||||||||||||||
| Dimarts 11 de febrer a les 19h: Conferència: Descobrir un cometa per un astrònom amateur. (Presencial i seguiment online) Ponent: Jordi Camarasa. Va néixer a Sabadell (Espanya) el 1976. Als 12 anys va començar a interessar-se per l'astronomia. Més tard, es va afiliar a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va crear el seu propi observatori el 1994, a casa dels pares. El 2007 va construir el seu observatori a casa seva, l'Observatori Paus MPC B49. Actualment és divulgador al seu planetari digital, www.digiplanetarium.cat. Treballa amb el planetari que viatja a totes les escoles properes a Catalunya, on explica conceptes d'astronomia. A l'observatori B49 ha realitzat molts seguiments d'objectes NEO, tenint una gran experiència en aquest tema. També s'ha interessat per les supernoves. "Des d'abril del 2022, va començar a col·laborar amb Grzegorz Duszanowicz, treballant des del seu observatori Moonbase L87. Des de llavors han descobert 41 objectes propers a la Terra, un Cometa i una supernova". |
|
||||||||||||||
| Dimarts 8 d'abril a les 19h: Conferència: L'hidrogen, el combustible del futur. (Presencial i seguiment online) Ponent: Xavier Vendrell. Llicenciat en Química (2008) i doctor en Ciència i Tecnologia de Materials (2013) per la Universitat de Barcelona. Després de diverses estades postdoctorals al Collège de France, a la Universitat de Sheffield, a la Universitat de Colorado i a la Universitat Politècnica de Catalunya, l'any 2022 es va incorporar al Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la UB com a professor lector Serra Húnter. El seu interès en la recerca es centra en el desenvolupament de materials en aplicacions com l'emmagatzematge o la producció d'energia verda. "L'hidrogen és l'element més simple que podem trobar a l’univers i precisament per això n’és també l’element més abundant. A l'univers, a l'interior de les estrelles, l'hidrogen es fusiona per generar heli i desprendre una gran quantitat d'energia. A la Terra, l'hidrogen és un element imprescindible per a la vida, ja que és essencial en diferents molècules com l’ADN o les proteïnes. No obstant això, no ha estat fins fa poc que l’hidrogen ha començat a agafar més importància, sobretot després que la Unió Europea s’hagi compromès a destinar bilions d'euros en els propers anys a subvencionar projectes i promocionar tecnologies relacionades amb aquest element. L’hidrogen esdevindrà, sense cap mena de dubte, el combustible del futur. Per aquest motiu la tecnologia de l’hidrogen suscita molts dubtes: És segur manipular-lo? No provoca efecte hivernacle? Com es pot obtenir? Què són l’hidrogen verd, l’hidrogen blau i l'hidrogen marró? Durant la xerrada esbrinarem què és l’hidrogen, per què ha estat i és tan important i quin paper tindrà en el nostre futur energètic". |
|
||||||||||||||
